1001 a Brussel·les (19/21-5-17)

Els passats dies 19, 20 i 21 de maig un grup de catorze tintinaires, entre socis i acompanyants, vàrem passar un cap de setmana a Brussel·les. Va ser una escapada curta, però intensa. 1001 havia organitzat el viatge amb motiu de la invitació que el Museu Hergé fa a les diverses associacions tintinaires d’arreu.

El divendres, un cop instal·lats en un hotel ben cèntric de Brussel·les, vàrem anar a sopar i a fer un volt per la Grand Place i els carrerons de la part vella de la capital. L’endemà ens esperava una jornada intensa…

Efectivament, el dissabte vàrem anar fins a Louvain-la-Neuve, on hi ha el Museu Hergé, i després d’esmorzar vàrem poder assistir a la clausura d’un col·loqui sobre Tintín que es venia celebrant des de feia uns dies a la Universitat d’aquella població. Una sèrie de ponències es van presentar aquell matí, al vestíbul de l’hotel, convertit en un auditori ple de gom a gom. Com que les intervencions eren en francès, alguns es varen quedar escoltant les xerrades que s’hi feien, mentre altres anaven explorant el Museu, on per un dia a l’any hom pot fer fotografies sense les habituals restriccions que hi ha establertes la resta de l’any.

Al migdia, en horari propi d’allà, vàrem fer un dinar lleuger i en acabat hi havia un photocall amb diversos elements tintinaires que van propiciar un seguit de fotos castafioreques, dupondtianes, haddockianes…

De vegades passa que el millor d’un esdeveniment és el que es produeix fora de programa… I aquell dissabte va ser el cas. A la botiga del museu, on ens hi estàvem entrentenint, vàrem conèixer la Fanny Rodwell, que en el seu moment va esdevenir la segona esposa d’Hergé i va ser-ne la seva hereva universal a la mort del Mestre. La senyora Fanny, als seus vuitanta-dos anys tan ben portats, va mostrar un gran interès per nosaltres, i així parlant –i anar traduint- ens va passar més de mitja hora, ja fora de la botiga, entre anècdotes i records, i demostrant que és una persona plena de curiositat, amb un tracte senzill, franc i àdhuc càlid. El seu marit, en Nick Rodwell, ens va fer unes quantes fotos des d’una certa distància –on estava en conversació amb un grup de gent-.

Foto: Nick Rodwell
Foto: Nick Rodwell

 

 

 

 

 

 

 

Foto: Nick Rodwell

Un cop de retorn a Brussel·les, encara quedava un bon recorregut pel centre, tant per llocs turístics com per botigues tintinaires. A l’hora de sopar vàrem optar per Chez Léon, un clàssic dels musclos –plat nacional belga-, regats amb una bona cervesa belga, una de les moltes varietats que existeixen.

El diumenge la jornada també va ser atapeïda, ja que calia en primer lloc anar fins a l’estació de metro de Stockel, on a banda i banda de les vies hi ha, al llarg de 135 metres, uns baix relleus dels personatges de les aventures de Tintín, que van ser fotografiats del dret i del revés. De nou al centre, vàrem passar pel barri de Marolles (allà on en Quick i en Flupke protagonitzaven les seves esbojarrades aventures), el cor del qual és la plaça Jeu de Balle, escenari on Hergé situa el mercat de les puces on en Tintín adquireix la maqueta de l’Unicorn per a fer-ne present al capità… i que encara avui té un mercat a l’aire lliure molt concorregut i animat.

Finalment, vàrem seguir fins al barri del Sablon, ple d’encants (com el jardí del Petit Sablon), i on vàrem visitar la galeria Hergé. Allà vàrem dinar i encara va sobrar una bona estona per voltar pel centre (Palau Reial inclòs, entre altres indrets destacables), i visitar algunes botigues.

Tothom va marxar amb ganes de tornar, se’ns va fer molt curta l’estada a Brussel·les!