Revista número 30

El dia 4 de gener de 1929, Le Petit “XX”, el suplement del diari belga Le Vingtième Siècle, dos mesos després de la seva aparició publicava una il·lustració anunciant l’inici de Les Aventures de Tintín al país dels soviets, acompanyada el següent text: “Seguiu, a partir del proper dijous, les Aventures extraordinàries de Tintín, reporter, i del seu gos Milú, al país dels Soviets. La foto de dalt, una de les últimes que ens ha enviat, els representa caminant pels carrers de Moscou, sota la mirada sospitosa d’un camarada-ciutadà-policia-bolxevic”. Aquesta “foto”, publicada 6 dies abans de la data “oficial” del naixement de Tintín, el 10 de gener, i que no forma part de l’aventura (de fet, Tintín no arriba a passejar mai per Moscou amb el vestit que du quan comença l’aventura), és la primera imatge publicada del jove reporter i del seu gos, i, per això, aquest número de la nostra revista li dedica la portada per commemorar el seu 90è aniversari. Per molts anys, Tintín!!

I en aquesta revista, la nº 30!, fet que també suposa un bon motiu de celebració per a la nostra entitat, hi trobareu tots aquests articles:

    • Viatge a Brussel·les i a Flandes. El relat del viatge d’un grup de tintinaires de 1001 a Bèlgica per tal d’assistir a la commemoració de 111è aniversari del naixement de Georges Remi, Hergé.
    • Viatge a Tolosa de Llenguadoc. El Pau Vinyes ens explica un altra viatge, en aquest cas, el que un altre grup de tintinaires de la nostra entitat van fer a aquesta ciutat francesa, per visitar l’exposició “Tintín i els avions”.
    • Crònica de la 14a trobada tintinaire. Un extens repàs presentat per en Jordi Duch de la magnífica jornada que enguany es va celebrar a Cervelló, i que inclou el pregó de l’arquitecte en cap de la Sagrada Família, en Jordi Faulí.
    • Tintín, Hergé i la presó. Una anàlisi exhaustiva feta per l’Antoni Castells sobre els empresonaments, les injustícies, l’opressió y els judicis que es poden veure en el món d’Hergé i de Tintín.
    • Opisso i Hergé, semblances raonables (I). El Miquel Puig ens aporta un ampli coneixement d’un dels millors dibuixants catalans de la primera meitat del segle XX, el Ricard Opisso i Sala, i, alhora, estableix una sèrie de semblances amb Georges Remi, Hergé.
    • Tintín. Tintinabulum. Les germanes Laura i Rita Gual realitzen un metòdic estudi comparatiu entre Tintín i una petita escultura romana de bronze del s. I d. de C.
    • Un homenot (tintinaire) de Pla. Aquesta vegada el Joan Manuel Soldevilla ens sorprèn, com ho fa sempre, amb un curiós relat sobre les relacions del gran escriptor i periodista català Josep Pla amb personatges de Les Aventures de Tintín, així com les que va establir amb el propi personatge.
    • El renec del capità. En aquesta ocasió el Miquel Puig ens dóna a conèixer el significat, àmpliament descrit i detallat, d’un nou exabrupte haddockià: “ectoplasma”.
    • El web. Tintín a la Viquipèdia. Com sempre, el Xavi Arnau no falta a la seva cita amb una nova entrega de les diferents pàgines web que podem trobar a Internet sobre el món de Tintín i Hergé. En aquesta ocasió ens presenta tot allò que la Viquipèdia recull de Les Aventures de Tintín.

I com sempre, a les pàgines interiors de la revista hi trobareu l’Editorial del president i el Calaix de sastre.

Bona lectura i bon 90è any tintinaire!!

 

CONTINGUT

Editorial
Calaix de sastre
Viatge Brussel·les i Flandes, per Pau Vinyes
Viatge Tolosa de Llenguadoc, per Pau Vinyes
14a Trobada Tintinaire, per Jordi Duch
Tintín, Hergé i la presó, per Antoni Castells
Opisso i Hergé, per Miquel Puig
Tintín. Tintinabulum, per Laura i Rita Gual
Un homenot (tintinaire) de Pla, per J.M. Soldevilla
El renec del capità, per Miquel Puig
El web, per Xavi Arnau