Crònica de la 15a Trobada tintinaire

CRÒNICA DE LA 15 TROBADA TINITNAIRE DE CATALUNYA A BEGUR

Per dos dies consecutius la vila de Begur es va convertir en territori tintinaire. 26 i 27 d’octubre de 2019. Per sort, ni la pluja ni la tramuntana van fer acte de presència. El sol es va deixar lluir i amb escreix. Era el primer cop que 1001, Associació Catalana de Tintinaires organitzava una trobada en dos dies. L’experiència va donar bons fruits i va conjugar amb una estada agradable en terres baix-empordaneses. Els hotels de la població plens a vesar i alguns comerços guarnits amb elements tintinaires. Cal dir que la proposta de celebrar la trobada a Begur va sorgir de la mà del soci Xavier Alcalde i tot seguit, un cop aprovat per l’assemblea general de socis, la junta va posar fil a l’agulla. Reunions amb l’antic alcalde de Begur, Joan Loureiro i amb el tècnic de Cultura de l’ajuntament David Galceran van encarrilar els preparatius de la cita. El canvi de govern del municipi a arran de les eleccions municipals passades, amb la nova alcaldessa Maite Selva, va entomar amb il·lusió el projecte de la trobada. Amb l’ajut de la nova regidora de Cultura, Gemma Coll, el vaixell va arribar a bon port.

L’eix principal de la trobada fou el mar, ja que Begur hi té una estreta relació. Molts begurencs van fer les amèriques amb l’objectiu de provar fortuna mar enllà, però pocs ho van aconseguir. Molts es van quedar pel camí o van tornar amb una mà al davant i l’altra al darrera. Els pocs que ho van aconseguir van deixar una forta petjada en el nucli urbà, tot construint-hi cases d’estil indià i alguna fortuna. Per aquest motiu es va organitzar una ruta guiada pel Begur indià el dissabte per la tarda. Guiats per la historiadora Sandra Bisbe vam poder resseguir les empremtes indianes begurenques. Magnífica lliçó històrica per part de la guia, per planera, didàctica i sobretot participativa. En acabat, cap al cinema que hi falta gent. El Casino de Begur reconvertit en sala cinematogràfica va oferir-nos dues pel·lícules dels àlbums El secret de l’Unicorn i El tresor de Rackham el Roig. La sala feia goig de la gentada concentrada. L’Esplai Autèntic de Begur va fornir amb un bon nombre d’infants i joves com a espectadors. El públic adult va gaudir d’una bona estona tot recordant temps d’infantesa.

Després d’un bon sopar de nou al Casino. Aquest cop per visionar el documental Moi, Tintín (1976). Realitzat en vida d’Hergé, el documental va ésser presentat al festival de Cannes i en ell s’hi barregen entrevistes amb el creador de Tintín i amb moments de la història del segle XX, tot creant un context entre la realitat i la ficció. Guions i direcció a càrrec d’Henri Roanne i Gérard Valet amb producció francobelga. Molts dels assistents van sortir impressionats i contents d’haver gaudit d’un documental que desconeixien.

A l’endemà, dia de gala amb la plaça d’Esteva i Cruañas com a protagonista del plat fort de la trobada. De bon matí, els organitzadors i els paradistes enllestint els darrers preparatius de l’encontre. A les 11, inici de la 15 Trobada Tintinaire de Catalunya. Puntualitat britànica. Socis, familiars de socis i gent del poble i rodalies comencen a omplir la plaça. L’Esplai Autèntic de Begur organitza un taller tintinaire per als més menuts. Una vintena de motos clàssiques del Scooter Club Begur farceixen de bona nostàlgia l’indret. Enguany, en comptes de cotxes clàssics motos, per a renovar-se.

Els més encuriosits badaven pels estands amb material de col·leccionisme i les darreres novetats del món Tintín. Més d’un va sortir ben carregat de bosses. El producte estrella de la Trobada: les galetes Delacré per a endolcir la tardor. Les capses decorades amb escenes de l’àlbum Hem caminat damunt la Lluna. La tria no és casual, ja que enguany es commemora el 50 aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna.

A les 12 en punt, inici de l’acte central de l’amassament. El pregó. El periodista i crític d’art, i com no gran coneixedor dels il·lustradors, dibuixants i ninotaires del segle vent, Josep Maria Cadena i Catalán fou l’encarregat de llegir el pregó. Una lliçó acadèmica, amenitzada amb tocs irònics, sobre els il·lustradors catalans i Tintín, tot fent referència al traductor de les aventures en català Joaquim Ventalló. Plaer escoltar un savi com en Cadena. Un ovacionat aplaudiment mereixedor d’un homenot de la cultura catalana. La revista que teniu a les mans en reprodueix, tot sencer, el pregó.

Un cop finalitzat l’acte central de la trobada, toca el moment de plegar veles i recollir parades, taules, cadires i roll-ups. Hi ha gana i un bon àpat al restaurant Clàssic de Begur és l’excusa perfecte per omplir l’estomac. Quasi una cinquantena de comensals hi fa cap. Un pica-pica de primer amb gambes incloses, un arròs de segon i unes postres tot acompanyat de bon vi i aigua donen pas als parlaments d’agraïment per part del president de 1001, en Jordi Duch i de l’alcaldessa de Begur, Maite Coll. Intercanvi d’obsequis. Per part de l’ajuntament un lot de llibres sobre la població de la Costa Brava i un mostrari, embotellat en petites ampolles, de la sorra de les quatre platges de Begur: Sa Tuna, Aiguafreda, Fonda i Aigua Blava.

Petons, abraçades i comiats fins la propera. Begur, població marinera que acull la 15 Trobada d’amics i amigues de Tintín s’acomiada dolçament i amb el record grat d’haver gaudit d’una bona estada, i per alguns de dos o tres dies. Per acabar, uns versos de Ramon Bas sobre Begur:

A la cimera un castell.

Uns pins que formen llances.

Un jardí feréstec.

Una llar que escalfa.

 

Pau Vinyes i Roig

Coordinador de la Trobada de Begur