Skip to content

1001

Conxita Zendrera fa 100 anys

Era l’any 1956. Concepció Zendrera (més coneguda com a Conxita), que aleshores tenia 37 anys d‘edat, era a Bolonya, concretament a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, la més important del món en aquella època. Ella mateixa ens explicava fa cinc anys, que en un dels trajectes que duia els expositors des de l’hotel a la fira, “casualment jo vaig seure al bus dels francesos; en comptes de seure a l’autobús dels espanyols ho vaig fer al dels francesos i llavors el secretari d’edició de Casterman em va parlar del Tintín i em va preguntar si el coneixia i jo li vaig dir que no; llavors ell em va regalar un llibre del Tintín perquè el conegués, he, he, he!, i va ser així com el vaig conèixer”. D’aquesta manera es va començar a gestar l’arribada de Tintín al nostre país. I és a ella, a la Conxita, sòcia d’honor de 1001, a qui ho hem d’agrair tots els tintinaires.

El passat 15 de novembre la Conxita va complir 100 anys, i l’equip de 1001 no podia deixar passar aquesta gran efemèride sense retre-li el merescut homenatge que es mereixia, però… què podíem fer? Sí, és clar!, una placa commemorativa, un ram de roses blanques com les que en Tornassol li va regalar a la Bianca Castafiore, però no n’hi havia prou, havíem de fer quelcom més. Ben aviat va emergir una idea, una gran idea! I consistia a fer un còmic que expliqués com la Conxita va fer arribar Tintín al nostre país. Immediatament ens vam posar en marxa i vàrem contactar amb el dibuixant i il·lustrador David Maynar, soci de 1001, qui amb un acte de gran generositat es va brindar a tirar endavant el projecte. També vàrem comptar des del primer moment amb la inestimable col·laboració d’Editorial Joventut, així com la de la Marta, filla de la Conxita. El projecte es convertiria en realitat. Ara sí que podríem homenatjar a l’estimada Conxita amb el grau que ella es mereix!

Amb l’enviament de la revista que teniu a les mans, tots els socis de 1001 heu rebut un exemplar d’aquest magnífic còmic, un autèntic tresor (moltes gràcies, David!), que esperem que gaudiu i valoreu com es mereix.