D’on ve el mot tintinaire?
El món de Tintín ha esdevingut tan ric i universal que no sorprèn gens que hagi propiciat tants derivats del nom propi Tintín en la major part de les llengües del món; el català, lògicament, no n’és cap excepció.
Tingueu en compte que distingim «en Tintín», que és el nom del personatge de ficció, de «Tintín», quan volem escurçar el títol d’un àlbum qualsevol sense especificar, encara que no hi figuri explícitament el nom en el títol (com passa, p. ex., amb l’àlbum Hem caminat damunt la Lluna), i també a l’obra completa de la col·lecció «Les Aventures de Tintín».
Vocabulari de derivats i formes prefixades del nom propi Tintín
tintinaire
1. adj. Relatiu o pertanyent a Tintín.
2. m. i f. Persona versada en Tintín o que hi és afeccionada.
Nota: Terme documentat al Diari de Barcelona (18.11.1987), a la revista Presència (dossier de l’11.2.2007) i actualment arreu en general, especialment en tots els textos de 1001, Associació Catalana de Tintinaires, des del 2003.
tintiner / tintinera
1. adj. De Tintín.
2. adj. Relatiu o pertanyent a Tintín.
3. m. / f. Persona que ven àlbums i altres productes de Tintín.
Nota: Terme documentat al Diari de Barcelona (18.11.1987).
tintinesc / tintinesca
1. adj. Que recorda Tintín o que hi tendeix, de vegades en sentit despectiu o pejoratiu.
2. adj. Que sembla de Tintín, de vegades en sentit despectiu o pejoratiu.
3. adj. Relatiu o pertanyent a Tintín, de vegades en sentit despectiu o pejoratiu.
4. adj. De Tintín, de vegades en sentit despectiu o pejoratiu.
Nota: Terme documentat a la revista Presència (11.2.2007) i als Estatuts de 1001 aprovats l’any 2003 (actualment, hi figura el mot tintinaire).
Aquesta terminació és únicament adjectiva i no s’ha d’aplicar a persones.
tintinià / tintiniana
1. adj. De Tintín.
2. adj. Relatiu o pertanyent a Tintín.
3. m. / f. Persona aficionada als àlbums de Tintín.
Nota: Terme documentat al Diari de Barcelona (5.9.1986).
tintinisme m.
Defensa dels valors culturals i lúdics de Tintín i de tot el que l’envolta.
tintinista (< tintinisme)
1. adj. Relatiu o pertanyent a Tintín.
2. m. i f. Persona partidària de Tintín o que hi té tirada.
Nota: Terme documentat a la revista Presència (11.2.2007).
tintin-
- tintino-.
tintino- [o tintin-]
Forma prefixada del nom propi Tintín. Ex.: tintinofòbia, tintinosfera, tintinoaddicte.
tintinoaddicció f.
Afició extrema a Tintín.
tintinoaddicte / tintinoaddicta (< tintinoaddicció)
1. adj. Addicte o addicta a Tintín.
2. m. / f. Persona fortament inclinada o donada a les historietes de Tintín.
Nota: Terme documentat a la revista Presència (11.2.2007).
tintinòfil / tintinòfila (< tintinofília)
1. adj. Partidari o partidària de Tintín.
2. m. / f. Persona amant o aficionada de Tintín.
3. m. / f. Persona partidària de Tintín.
Nota: Terme documentat a la revista Presència (11.2.2007).
tintinofília f.
Afició i admiració per Tintín.
tintinòfob / tintinòfoba (< tintinofòbia)
1. adj. Que pateix tintinofòbia.
2. m. / f. Persona que té aversió a en Tintín o a Tintín en conjunt.
Nota: Terme documentat en francès (traduït per Josep M. Mestres).
tintinofòbia f.
Aversió a Tintín, als tintinaires i les tintinaires o a tot allò que és tintinaire.
tintinòlatra (< tintinolatria)
1. m. i f. Persona que adora Tintín o que l’estima idolàtricament.
2. m. i f. Persona que sent una passió exacerbada per Tintín.
Nota: Terme documentat en francès (traduït per Josep M. Mestres). Aquesta terminació és únicament nominal.
tintinolatria f.
Adoració de tot allò que té a veure amb en Tintín o amb Tintín en conjunt com a ídol.
Nota: Terme documentat a la revista Presència (11.2.2007).
tintinòleg / tintinòloga (< tintinologia)
1. m. i f. Persona especialista o versada en Tintín.
2. m. i f. Persona dedicada a l’estudi de Tintín.
Nota: Terme documentat al Diari de Barcelona (5.9.1987) i a la revista Presència (11.2.2007).
La terminació -òleg -òloga no s’acostuma a fer servir com a adjectiva.
tintinologia f.
Estudi aprofundit dels àlbums de «Les Aventures de Tintín».
tintinològic / tintinològica (< tintinologia)
1. adj. Relatiu o pertanyent a la tintinologia.
tintinòman / tintinòmana (< tintinomania)
1. adj. Que sent una admiració exagerada per Tintín
2. m. / f. Persona que admira exageradament Tintín.
Nota: Terme documentat en francès (traduït per Josep M. Mestres).
tintinomania
1. f. Passió capriciosa i de vegades extravagant per Tintín.
2. f. Obsessió malaltissa per Tintín i tot el que hi té a veure.
tintinomaníac / tintinomaníaca (< tintinomania)
1. adj. Relatiu o pertanyent a la tintinomania.
2. m. i f. Persona obsedida per Tintín.
Nota: Terme documentat a la revista Presència (11.2.2007).
tintinòpata (< tintinopatia) m. i f.
Persona que sent una passió exacerbada per Tintín que raneja en la patologia.
Nota: Terme documentat en francès (traduït per Josep M. Mestres). Aquesta terminació és únicament nominal.
tintinopatia f.
Passió exacerbada per Tintín.
tintinos m. pl.
Conjunt de formes derivades del nom Tintín que porten la forma prefixada acabada en o, com ara tintinòfil -a, tintinòleg -òloga o tintinosfera.
Nota: Terme no documentat en català, però sí en francès.
tintinosfera f.
Espai en què s’exerceix l’acció, la influència i la coneixença de Tintín.
Nota: Terme documentat en francès (traduït per Josep M. Mestres). Aquesta terminació és únicament nominal.
El 29 de febrer de 2024 vam demanar a la Secció Filològica que incorporés en el Diccionari de la llengua catalana, que és el diccionari normatiu, l’article tintinaire, que contingués les accepcions següents:
tintinaire
- Relatiu o pertanyent al personatge de còmic Tintín i als seus àlbums d’historietes publicades pel dibuixant belga Georges Remi (Hergé) entre el 1929 i el 1983. Cada any s’organitza una trobada tintinaire en un dels territoris de llengua catalana.
- i f. Persona versada en les historietes gràfiques de Tintín o que hi és afeccionada. Als Països Catalans hi ha prop de cinc-cents tintinaires associats.
Aquesta forma presenta tres avantatges que la fan insuperable: primer, és una de les formes menys connotades (universalitat) —gairebé tots els altres derivats ho estan bastant més—; segon, tant pot fer d’adjectiu com de nom (ambivalència), i tercer, té la mateixa terminació en masculí i en femení (senzillesa).
Text extret de l’article de Josep M. Mestres, publicat en el número 42 de JEDM (desembre del 2024).
Si voleu llegir l’article sencer, feu clic a l’enllaç.