El passat diumenge, 7 d’octubre, va tenir lloc la catorzena trobada tintinaire de Catalunya a la població llobregatenca de Cervelló. El dia s’havia llevat amb una meteorologia gens prometedora, però malgrat tot, una corrua de socis varen fer cap a la bonica Cervelló.
A les onze del matí, el tret de sortida de la trobada, com ja va sent habitual en les diferents edicions tintinaires. A aquella hora la Rambla de Josep Tarradellas, epicentre de les activitats matinals, s’anava omplint poc a poc de gent. Una estona abans els diferents paradistes, amb la seva coneguda, llaminera i multicolor mercaderia exposada en taules, ja havien anat posant la nota inequívocament tintinaire aquí i allà, i l’estand de la nostra associació estava preparat per a rebre els socis i visitants de la jornada.
A migdia el bullici era total. L’espai, sota una frondosa arbreda, oferia una bonica imatge de diumenge al matí, amb una part important del poble passejant i barrejant-se amb els nombrosos socis, que anaven xerrant entre si i mirant –i a fe que molts d’ells també comprant- les mercaderies tintinaires que s’oferien, amb la presència estel·lar de les figures i els àlbums de les aventures… en una multitud de formats i idiomes.
Un dels punts a destacar foren les activitats específiques per a la canalla, que durant força estona va gaudir de diverses activitats que els hi haven estat expressament programades. En Dani Gómez va dur a terme un taller de còmic per als infants, que varen omplir les taules que hi havia disposades, gaudint d’allò més. Enguany, una novetat a destacar varen ésser una sèrie de jocs del món tintinaire, que van ser obra de la Companyia de Jocs L’Anònima. Es tractava d’engrescar els més menuts en una sèrie de jocs dels diferents països i indrets visitats per Tintín, amb el rerefons d’un gran mapamundi invertit, amb el sud al capdamunt i el nord a la part baixa del mapa. Els infants van gaudir d’allò més, i de passada varen aprendre una sèrie de jocs tradicionals d’indrets tan dispars com el Tibet o el Perú.
El matí anava avançant i llavors va ser el torn del pregó. Enguany la tasca va recaure en l’il·lustre arquitecte Jordi Faulí, arquitecte en cap de la Sagrada Família, i vinculat de fa molts anys a Cervelló. El Sr. Faulí va fer un pregó que bona part dels presents a la Rambla va seguir amb molta atenció. Va repassar una sèrie de llocs i de vivències de la població de Cervelló i va enllaçar-ho amb les aventures de Tintín. Es notava que el pregoner era un tintinaire de soca-rel, ja que les seves al·lusions a les situacions dels àlbums van ser precises i molt entretingudes. Finalment, el Sr. Faulí va tenir l’encert i la destresa d’arrodonir el seu sentit pregó amb l’obra de la Sagrada Família, que és l’eix de la seva vida professional. Com no podia ser d’altra manera, el pregoner va rebre un fort aplaudiment ben merescut.
Durant el matí el cel es va anar aclarint poc a poc, amb la qual cosa l’amenaça de pluja va quedar descartada, per a alleujament de tothom, especialment dels paradistes.
Paral·lelament, havien anat arribant una sèrie de cotxes antics i d’època, que varen anar aparcant en bateria, i que com és natural aixecaren força expectativa per la vistositat i varietat dels models d’automòbils, alguns dels quals eren si no idèntics, sí molt semblants a alguns models que tots nosaltres reconeixíem de les vinyetes de Tintín.
Mentre els més menuts gaudien dels jocs tintinaires del món i estaven capficats i entretinguts amb el taller de còmic, mentre uns vagarejaven per les parades contemplant –i comprant- els productes tintinaires, mentre altres gaudien de l’ambient de festa que oferia la Rambla de Josep Tarradelles durant tot el matí, es va poder visitar a la Biblioteca Municipal de Cervellò (situada ben a la vora) l’exposició produïda per 1001, “Jo encara diria més: mostra de les llengües tintinaires”, que va ser objecte d’atenció per molts socis i no pocs cervellonencs i cervellonenques. L’exposició s’havia inaugurat feia un parell de setmanes per l’alcalde de la població, la regidora de cultura i diversos membres de la Junta Directiva de 1001, i el dia de la trobada la Biblioteca va romandre oberta expressament per a gaudi dels participants a la trobada, ja que els diumenges habitualment és tancada. El president de 1001 va poder fer d’amfitrió, a l’exposició, al pregoner Sr. Faulí, i a tothom que hi era present.
Cap a les dues del migdia va ser l’hora d’anar a dinar. El restaurant, situat ben a prop del lloc on s’havien desenvolupat les activitats del matí, es va omplir amb més d’una seixantena de socis i acompanyants, que varen gaudir d’un bon àpat, amb breu parlament del president de l’entitat (en què, entre altres temes, es va recordar el nostre consoci Josep Rull, injustament empresonat) i amb un brindis a la salut de tothom.
Després del cafè, una bona colla de socis es va dirigir cap al Teatre Municipal, on a les cinc havia de començar una obra de teatre ben tintinaire. La sala es va omplir de gom a gom, i aquest cop als nombrosos socis s’hi van sumar molts vilatans, que van omplir la platea i les grades del teatre. El grup de teatre “La Calaixera” havia muntat ni més ni menys que l’obra “El capità ha desaparegut”, basada en una obra d’Hergé i de Jacques van Melkebeke, amb text del nostre soci David Baker (o Xifort), que va ser requerit perquè sortís i a qui la concurrència va dedicar un fort aplaudiment. El director de “La Calaixera” va explicar que inicialment havien previst fer una lectura dramatitzada de l’obra, degut al poc temps de què havien disposat per a preparar l’obra (feia poc que havien estrenat un altre muntatge, i entremig hi havia hagut el parèntesi estival). Malgrat tot, l’equip s’havia implicat tant en l’obra que varen fer l’esforç d’oferir una versió teatral amb tot els ets i uts, començant per una elaborada escenografia, que ja a primer cop d’ull oferia moltes referències tintinaires.
La funció va ser un gran èxit. Els actors i actrius de “La Calaixera”, malgrat l’evident joventut de molts d’ells, varen brodar una gran actuació, que va mantenir els espectadors ben atents a la intriga embolicada de l’obra, ja que el capità, efectivament, havia desaparegut, i… bé, no desvetllarem l’argument, però al final la concurrència va ovacionar els actors i el director i el teló va haver d’obrir-se per a reunir tot l’equip damunt l’escenari.
Finalment, el president de 1001, Jordi Duch, va agrair efusivament tant a “La Calaixera” pel seu gran treball –un final de jornada tintinaire brillant-, com a l’Ajuntament de Cervelló per tota la seva gran implicació en la trobada tintinaire, que ara sí, havia arribat al seu final, bo i emplaçant a tothom a trobar-nos en la propera trobada de 2019, que tindrà lloc a la vila marinera de Begur.