Aquest cop la sort ens ha estat benèvola i hem pogut celebrar la 16a Trobada Tintinaire de Catalunya a Vic, suspesa l’any anterior per culpa de la pandèmia. L’escenari triat per a la festa va ser la plaça Major de la capital osonenca, guarnida per a l’ocasió amb activitats diverses i estands amb productes oficials de l’obra d’Hergé.

A ¾ d’11 en punt en Tintín, Milú i el capità Haddock han arribat en tren a l’estació de Vic. Un nombrós grup de persones els han rebut i saludat amb “Visques”. Un camió clàssic, un Ebro B-45, els ha dut cap a la plaça Major seguits per la gentada en cercavila. En arribar a la plaça han estat acollits calorosament pels organitzadors de la jornada i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura i Pujols. Petit, però emotiu parlament de Tintín als assistents allí congregats. Haddock renegava pels descosits de felicitat en veure la plaça quasi plena. La regidora donava en nom dela ciutat la benvinguda als il·lustres visitants. En acabar els parlaments, intercanvi de regals entre 1001, Associació Catalana de Tintinaires i l’Ajuntament.

Tot seguit, el conte Les aventures de Fulanitu, pel rondallista Marc Sala; taller de còmic i jocs de les cultures del món per on Tintín ha viatjat, a càrrec de la Companyia de Jocs l’Anònima. Cultura, creativitat i imaginació omplien d’il·lusió petits i adults. Mentrestant, Tintín i el capità es deixaven fotografiar joiosament i xerraven amistosament amb els vigatans i forans.

A mig matí, el torn del pregó. Enguany amb una pregonera d’il·lustríssima i reconeguda trajectòria en el món de la il·lustració. L’osonenca Pilarín Bayés fou l’encarregada de fer el pregó. Una lliçó de vida i un estel de saviesa ens va oferir la Pilarín (en aquest número de la revista el reproduïm per la seva qualitat humana i textual). Els que el vam poder gaudir in situ vam poder viure un moment històric. De nou, parlaments de Tintín i renecs i exabruptes del capità; i per tancar el torn parlamentari, el tintinòleg  Joan Manuel Soldevilla i Albertí ens va presentar la reedició de la novel·la Pau Canyelles, exdifunt, l’únic relat novel·lat de Joaquim Ventalló i Vergés, el traductor de Tintín al català; llibre amb pròleg introductori del mateix Soldevilla.

La jornada es va cloure amb un dinar de germanor al restaurant del Seminari de Vic i el lliurament, en el moment del brindis, del pin d’or de l’associació a les filles de Conxita Zendrera i Tomàs, a títol pòstum. Zendrera va ser qui va introduir Tintín de forma continuada a Catalunya i a l’Estat espanyol i la traductora dels àlbums d’Hergé en llengua castellana.

Dit i fet, un dia esplèndid i una nova trobada per a la història. I, si no hi ha cap entrebanc de darrera hora, l’any que ve ens retrobem a la Seu d’Urgell, a l’Alt Urgell.