En aquesta Trobada comptarem amb la presència de la Pilarín Bayés, reconeguda il·lustradora catalana i autora del cartell de la Trobada, qui ens farà de pregonera de la Diada Tintinaire.

Pilar Bayés i de Luna (Vic, Osona, 21 d’abril de 1941)[1] és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés.

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia, d’encuny molt personal. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell.

Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964, i ha il·lustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc., com El meu pardal (1964), de l’editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata i Garriga. Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a periòdics (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Pilarín ha compaginat la seva tasca com a mare de quatre fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós. En èpoques de grans canvis i convulsions, la il·lustradora va participar activament en el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, tan malmeses durant el franquisme, amb la seva feina. La seva trajectòria queda reflectida amb el llibre d’Editorial Mediterrània Pilarín, la força de la il·lusió, i “Amb barret o sense”, escrits per Maria Àngels Ferrer. El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

És besneta de Joaquim Vayreda i Vila, i també del Dr. Antoni Bayés i Fuster.

  • 13.00 hores: Pregó a càrrec de Pilarín Bayés.

PREGÓ PILARÍN BAYÉS

Amics i amigues de Tintín, voldria ser la millor pregonera per disseccionar amb màxima precisió la figura que avui celebrem.

Jo no sóc de la generació que va créixer amb el Tintín.

Ja era una dibuixant feta i dreta quan els meus cunyats petits, que eren escolans a Montserrat, van portar a Vic els àlbums que l’abat Escarré havia comprat a França.

Ens van fascinar a tots, però jo m’ho mirava amb ulls ja professionals.

Domini del llenguatge del còmic, del que coneixíem el sistema clàssic tipus Superman, o més infantil tipus TBO, DDT, un llenguatge de línia clara més per a nens grans, de molta vivacitat i exactitud en els moviments molt vivaços, llenguatge molt proper al cinema, fins i tot amb alguns avantatges.

Sòlid substrat cultural. Hergé explica civilitzacions, cultures centre i sud-americanes, asiàtiques i balcàniques amb gran propietat i versemblança. No enganya ningú. Fins i tot m’han dit que les lletres xineses d’El lotus blau diuen coses de veritat.

Pregó Pilarín Bayés (Plaça Major de Vic)

Segurament heu observat que no apareix mai la mare del Tintín. Alguna mare podria suportar que desprès d’esmorzar el seu nen li digués amb tota naturalitat que se’n va a perseguir malfactors, traficants, terroristes d’arreu del món i que quan acabés ja tornaria? Aquesta figura de mare, àvia o enamorada que no apareixen és una mancança notable, però comprensible en el moment històric en què les dones rarament eren protagonistes i menys heroïnes.

Hergé no hi pot fer res, però nosaltres sí ara, de seguida en el futur.

La Castafiore no ens serveix gaire perquè no és àvia, mare o enamorada, ni tan sols amiga, és la diva egòlatra prototip de la pitjor visió que un home pot tenir d’una dona i amb tot… divertida.

Les amistats són més variades.

Tornassol és un savi despistat, però bonifaci.Haddock és irascible i borratxo, però bon jan en el fons. Dupont i Dupond són ineptes, però no mala gent.

Són les millors companyies per a un adolescent? Sens dubte, no. Però segur que els nois i noies d’aquesta edat els prefereixen al seu tanigual company d’escola engatat.

Milú, malgrat el seu caràcter, és l’amic més fidel i estimat.

Cal reconèixer que, en aquesta pedagogia amagada per ensenyar a estimar el món, la ciència, la justícia…,Hergé ha estat un gran mestre, el millor!

Vist amb ulls d’avui dia les opinions polítiques de les primeres obres Tintín al país dels soviets ens semblen esbiaixades en un sentit molt conservador. Cal posar-se en el moment concret en què el comunisme era un papu que feia molta por a catòlics i demòcrates aposentats.

Respecte al racisme de Tintín al Congo, la seva visió és paternalista i de superioritat, però potser és deguda a la seva condició de ciutadà d’un país molt petit, Bèlgica, que colonitza un país enorme com el Congo.

Si tot això no ho posem en el seu context concret podem esdevenir Savonaroles que destrueixen l’art que no s’ajusta a les nostres idees.

Cal analitzar, ser crítics tal com calgui, però mai privar els nens de les històries que estimularan la seva imaginació i curiositat intel·lectual.

Com a dibuixant reconec el seu mestratge per a tots els de l’ofici i li agraeixo la seva obra per a la gent jove o d’esperit jove com vosaltres.

Pilarín Bayés, Vic, 24 d’octubre 2021