Portada de la Revista 19
Una escena de “Hem caminat damunt la lluna” amb en Milú i el capità Haddock protagonitza la portada d’aquest número de la revista “Jo encara diria més”, que com és habitual ve farcida d’articles que valen la pena.
A part de les sempre interessants curiositats i breus que ens ofereix el “Calaix de sastre”, les primeres pàgines venen marcades per dos dels actes importants d’aquest any de la nostra associació: l’assemblea de socis i la presència al saló del còmic de Barcelona. Un altre esdeveniment que remarca la revista és el 1r concurs interescolar de dibuixar tintinaire que va organitzar Can Tonet, en el qual hi han participat uns 5.000 escolars de 35 escoles i instituts d’arreu de Catalunya.
Entre els articles d’anàlisi destaquen la mirada periodística de Tintín que fa en Miquel-Lluís Muntané i la relació Hergé, Tintín, Catalunya i Espanya que fa en Lluís Ribé. I pel que fa a les pàgines centrals el protagonisme se l’endú el desè aniversari de l’expoisició “Llamp de Rellamp” al Museu Marítim de Barcelona, explicat pel comissari de la mostra, Joan Manel Soldevilla.
Tampoc falta l’article d’en Jacint Guillem dedicat a les fonts d’insipiració d’Hergé, en aquest cas dedicat a “El tresor de Rackham el Roig”. Recordem que fins el 29 de setembre es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició “Aquell jove reporter belga que tenia un fox terrier blanc”, centrada en les fonts d’inspiració d’Hergé i comissariada pel propi Jacint Guillem.
Ja per últim les seccions habituals del web, el llibre, vides paral·leles o l’anàlisi d’una vinyeta completen aquesta edició que esperem que faci passar una bona estona a tots els lectors tintinaires.
Continguts:
- Calaix de sastre
- Assemblea 2013
- La nostra associació al Saló del Còmic
- Tintín entra a l’escola
- Tintin o la mirada del reporter
- 10 anys de Llamp de rellamp
- Hergé, Tintín, Catalunya i Espanya
- Fonts d’inspiració
- Conversant amb: el professor Càlix
- Vides paral·leles: Aristòcrates mittel
- I les seccions: el web, parlem d’un llibre, passatemps i anàlisi d’una vinyeta