Crònica 13a Trobada tintinaire de Sant Cugat
A SANT CUGAT, UNA TROBADA EXTRAORDINÀRIA.
El diumenge 5 de novembre, durant unes hores, el cel es va obrir i va regalar a Sant Cugat un sol benèfic, ben bé una treva de llum necessària, en aquesta tardor poblada d’ombres i malvestat.
La Plaça Octavià, al peu del magnífic monestir fundat el segle IX, acollia la 13a. Trobada Tintinaire i s’anava omplint de mica en mica amb els paradistes i la seva mercaderia. Anaven col·locant el material de figures, jocs, gadgets, postals, pins, infinitud d’objectes variadíssims de l’univers hergerià, revistes, llibres i àlbums de totes les èpoques i en els idiomes més diversos i recòndits, per a gaudi dels col·leccionistes i dels visitants que, a poc a poc, des de les 10 del matí, s’hi anaven acostant.
Al mateix temps, a la Plaça Lluís Millet, una multitud donava la benvinguda a Tintín, mentre les autoritats santcugatenques, les regidores de Comerç i d´Educació, li lliuraven les claus de la ciutat com a homenatge d’acollida i en reconeixement pels valors humans que ha contribuït a difondre en la societat catalana des de fa desenes d’anys. La música de l’Escola Fusió alegrava el cercavila de grallers, Caparrots i cotxes històrics vinguts de diversos àlbums tintinaires, que acompanyaven el recorregut del periodista belga i el seu inseparable capità Haddockpels carrers de Sant Cugat, on els aparadors d’alguns comerços apareixien decorats amb motius tintinaires, en un alegre trajecte fins a la Plaça Octavià on els esperavauna autèntica gernació de persones.
La festa, allí, era completa, amb els infants maquillant-se en un estand de Qguaypark on també els explicaven contes, al costat del taller de còmics que dirigia la dibuixant Sílvia López que va exhaurir el material, mentre els cotxes clàssics quedaven exposats a la plaça i s’iniciava el concurs de gossos “Tintín busca el seu amic”, organitzat per l’associació “El Cau Amic”. Al mateix temps, als jardins del monestir més d’un centenar de nens i nenes d’entre 7 i 12 anys, dividits en grups, participaven en una Gimcana Tintinaire plena de proves divertides. I durant més de tres hores, la plaça Octavià vessava de gent de totes les edats, fins i tot de menys de 7 i de més de 77 anys!, que buscaven el seu regal tintinaire a les parades, conversaven i seguien els espectacles d’animació de l’escenari alçat.
I en aquell escenari va ser on, pels volts del migdia, el periodista i soci de 1001 Salvador Cot va fer un emocionant Pregó de la Trobada, dedicat a glossar l’aventura Tintín als Països Catalans que, digué, “comença ara i aquí. I on ens dibuixarem a nosaltres mateixos enfrontant-nos a la injustícia i a l’opressió, a les mentides (…) i a la violència dels poderosos que, per afavorir els seus interessos, ens volen esclafar com a poble. Un llibre -va afirmar- ple de generositat i de valentia, com tots els de Tintín, on els dolents acaben pagant pel mal que han fet.”. I aquí tots aplaudíem.
També va tenir un record emotiu per al soci de 1001 Josep Rull, tot recordant que potser hauria estat present a la trobada “si no fos perquè aquesta Espanya que s’assembla tant a Bordúria el manté segrestat”. Les seves paraules van ser confirmades per una intensa ovació per part dels oients. Va ser un Pregó magnífic i ple de sentit en els moments que vivim, motiu pel qual el publiquem sencer i us en recomanem la lectura, ja que posa de relleu el més alt esperit tintinaire.
Sense decaure en absolut l’animació multitudinària de la plaça, al tombant final dels actes del matí es van començar a lliurar els premis dels concursos. El jurat que havia de triar entre els gossos quin era l’amic de Tintín va escollir el whippet santcugatenc “Sirocco”, que va ser admirat i aplaudit en rebre el seu guardò al costat de la mestressa.
Tot seguit, els grups de guanyadors de la Gimcana van recollir els premis i diplomes de mans del Capità Haddock i del mateix Tintín. Els primers classificats a la categoria de 6-7 anys van ser el grup format per l’Ona, La Gisela i la Marlene. Els de 8-10 anys van ser el Pablo, la Maria i l’Álvaro. I els més grans, d’11-12 anys, el Marc, l’Hèctor i la Judit.
Per cloure els actes del matí, des de l’escenari es va fer el reconeixement públic a una persona especialíssima i molt destacada del món tintinaire, que va tenir la bondat de voler-nos acompanyar: la senyora Conxita Zendrera, traductora al castellà i editora de les aventures de Tintín a partir dels anys cinquanta, que fou molt aplaudida.
La concurrència a les parades va allargar-se fins a quarts de tres, quan les parades van anar recollint el material i acomiadant-se fins a la trobada de l’any vinent, mentre la majoria de gent anava a dinar i un bron gruix de socis de 1001 ens aplegàvem també a taula per comentar el matí tot compartint l’àpat, que es va cloure amb un breu parlament del president de 1001 Jordi Duch, que va voler destacar a manera de reconeixement i homenatge la figura del nostre amic malaguanyat, el gran Joan Trulls, el Pepet Baget que ens mantenia al dia des de la xarxa, que ens deixà el mes de juliol passat. I, de nou, es va destacar la figura del Conseller de la Generalitat Josep Rull, al qual es va reservar un lloc entre els comensals, com a mostra d’amistat i de suport.
La tarda s’iniciava a la Casa de Cultura amb un concert ben singular i bonic, per part de la Banda de Música infantil i juvenil de l’Escola Fusió. Dirigits per Enric Mestre, elsjoves músics, coberts de bombins al més pur estil Dupondt, amb bigotis i llaços elegantíssims, van interpretar un breu programa de música tintinaire i popular davant d’un públic tan nombrós que no cabia a la sala, a la primera fila de la qual hi figuraven 10 cadires buides, cada una amb el nom dels nostres parlamentaris i representants ciutadans injustament empresonats.
Després de la música, David Baker va glossar la figura del traductor Joaquim Ventalló, tot demostrant l’habilitat creativa de les seves traduccions al català, amb profusos exemples, alguns ben curiosos.
El concurs “Endevina la vinyeta”, ja habitual, aquest any conduït per Xifort, va precedir la projecció del film de dibuixos animats “Tintín a Amèrica”, mentre el jurat del concurs de la vinyeta deliberava per emetre el seu veredicte. Una de les preguntes del concurs no va ser endevinada per cap dels més de trenta concursants que hi van participar (era de L’or negre, home!). Fet el recompte, resultà que dos participants havien encertat 18 de les 20 preguntes amb un grau notable de coneixements, de manera que una mà innocent del públic va desempatar fent que el 3r premi fos per a Eduard Farré i el 2n per a Miquel Roig. El 1r Premi fou, és clar, per a Josep Mayoral, que, tot i això, potser no devia dormir, aquella nit, incrèdul, lamentant haver fallat una resposta.
Cap a les set del vespre, tot recordant les exposicions “La geografia de Tintín” i “Les llengües de Tintín” que restaven obertes fins a mig novembre a Sant Cugat, Jordi Duch va cloure la Trobada 2017, un esdeveniment que a la mateixa ciutat van definir d’extraordinari, amb un èxit espectacular que serà realment difícil de poder superar els propers anys.
Amb tot, no deixarem d’intentar-ho, sempre procurant oferir una jornada de festa a l’entorn de la figura simbòlica de Tintín, model ideal d’humanisme, sentit de l’amistat i de la convivència humana entre les bones persones, llamp de llamp!
