Crònica de la 17a Trobada Tintinaire de Catalunya
Malgrat els auguris funestos que ens havien avançat els benintencionats meteoròlegs catalans, al final va fer un sol magnífic durant tot el matí del dia 25 de setembre 2022, i això ens va permetre de dur a terme els actes centrals de la 17a Trobada Tintinaire de Catalunya a la Seu d’Urgell amb una gran assistència i participació del públic. El dia abans, a la tarda —amb algun ruixat fortet per entremig—, hi va haver una visita a la Seu medieval, guiada per la historiadora Pilar Aláez, seguida d’un concert a càrrec dels cors de l’Escola Municipal de Música, formats per vint-i-vuit cantaires de diferents edats dirigits per Sonia Lanau, amb acompanyament al piano d’Amàlia Sanz, que va interpretar dotze cançons de les que surten en els àlbums de Tintín, tan conegudes com Els tres tambors, El gegant del Pi i La lluna, la pruna.
Doncs bé, tal com estava previst, a les deu del matí es van posar en marxa al parc del Cadí les activitats infantils i per a adults de la Companyia de Jocs L’Anònima, així com el taller d’il·lustració de còmics a càrrec de Xavier Casals, amb una bona participació infantil, que van durar fins a dos quarts de dues del migdia. Mentrestant, a quarts d’onze, una cercavila de cotxes clàssics, organitzada pel Club de Vehicles Clàssics Alt Urgell, va sortir del carrer del Doctor Peiró amb en Tintín i el Milú enfilats en un cotxe d’època descapotable de color vermell metal·litzat, i aquesta comitiva va arribar a la plaça dels Oms al voltant de les onze, moment en què en Tintín (el magnífic artista polifacètic local Ivan Caro) va saludar tothom i va explicar que el capità Haddock semblava que havia passat una mala nit per un excés alcohòlic, i per això no l’havia pogut acompanyar.
A continuació, s’adreçà al parc del Cadí, on s’havia instal·lat un escenari, i al voltant hi havia també les típiques parades que els comerciants de material tintinarie exposen cada vegada que hi ha una trobada, a fi que els socis de 1001 i altres amics d’en Tintín poguessin adquirir algun dels àlbums o llibres de tema tintinaire, així com figuretes o figurasses dels personatges més coneguts i fins i tot samarretes de motiu tintinaire. El parc es va anar omplint cada vegada més i tothom va poder gaudir de les activitats organitzades, durant les quals, en Tintín, en el doble paper de personatge de còmic i de rondallista, ens va contar la seva aventura al Tibet d’una manera molt animada i divertida.
Cap a dos quarts d’una del migdia es va llegir el pregó escrit per Tònho Castet, traductor de Tintín a l’aranès. Com que ell no hi va poder assistir personalment per raons de salut, el secretari de 1001 va assumir la responsabilitat de transmetre aquesta defensa abrandada de les obres d’en Tintín i de la llengua aranesa a tots els assistents, que fou molt aplaudida. Tot seguit, hi van intervenir Francesc Viaplana i Manresa, alcalde de la Seu, i Pau Vinyes i Roig, vicepresident de 1001, amb què es van cloure els parlaments. Enguany estem especialment agraïts a l’Ajuntament per totes les facilitats que ens ha ofert per a organitzar i realitzar aquesta trobada, començant per la impressió del cartell de la trobada fet per la dissenyadora local Laura Pal. Hem de reconèixer que ens han atès amb tanta cura i amabilitat que de debò que ens hem sentit acollits i estimats.
Una vegada finalitzats els actes al parc del Cadí, una bon colla de socis, familiars i amics de 1001 que s’hi havien apuntat prèviament, juntament amb el Tintín Ivan Caro, i també amb diverses autoritats municipals (l’alcalde Francesc Viaplana, el vicealcalde Jordi Fàbrega, la tècnica de Turisme Carmen Galindo i la tècnica de Promoció Econòmica Carli Ferraz, van compartir el dinar oficial que es fa cada any en acabar la trobada, durant el qual hi ha va haver un intercanvi d’obsequis entre 1001 i l’Ajuntament. En total, s’hi van aplegar cinquanta-una persones en bona germanor i companyonia a l’Hotel Nice de la Seu.
Novament, doncs, hem celebrat la trobada tintinaire anual amb un èxit d’assistència i de participació de persones que han volgut acompanyar la nostra associació en aquesta diada tan assenyalada. No volem acabar aquesta crònica sense manifestar el nostre agraïment més sincer al soci Albert Torres, nat a Sant Andreu del Palomar (Barcelona) però actualment veí de la Seu d’Urgell, que va ser la persona que ens va proposar de fer la trobada en aquesta ciutat. Esperem que l’any vinent ens podrem retrobar en una nova edició, la qual, en principi, està previst que es dugui a terme al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Us hi esperem a totes i a tots, grans i petits.
Per Josep M. Mestres
• Taulas
Com arribar-hi:
Des de Barcelona fins a la Seu d’Urgell hi ha 174 quilòmetres (per l’autopista de Manresa i el túnel del Cadí) / 193 quilòmetres (sense autopista i ni túnel de peatge).
En aquest enllaç hi trobareu la ubicació i com arribar-hi en tren, autobús, avió i cotxe particular.
En aquest altre enllaç hi trobareu els allotjaments i restaurants de la Seu d’Urgell.